Historia de Salt

Breu historia de Salt

Arran de les obres en el sector anomenat Pla de Salt, s’ha pogut localitzar una interessant col•lecció d’objectes pertanyents a una indústria lítica que situa els primers pobladors de Salt entre 250.000 i 300.000 anys enrere, és notòria i de fet ens hem de remuntar fins a l’any 823 per localitzar el primer document que de manera explícita es refereix a Salt. Concretament es tracta d’un pergamí que pertany a l’Arxiu-Biblioteca de Peralada.

La paraula Salto, existent en l’esmentat document, serveix de base per a la hipòtesi de l’origen del nom de Salt, existeix una altra hipòtesi que estableix que el nom de Salt prové de Sale alte, atès que aquesta expressió és esmentada en un document de 1019, i fa referència a algunes mansions senyorials situades en el lloc.

El poble de Salt revelen l’existència d’un petit llogarret d’un ruralisme extrem, amb una població dedicada al conreu de la terra i a l’explotació de petites manufactures (molins) que funcionaven a través de la sèquia Monar, que proveïa l’aigua necessària per portar a terme aquestes activitats. Així doncs, durant l’edat mitjana, el poble era un seguit de masos disseminats per tot el pla que vivien de les feines derivades del conreu de la terra i de les activitats manufactureres. D’alguna manera, Salt no disposava d’un nucli urbà. De fet, no trobarem la presència d’un carrer fins al final del segle XVI, en què s’esmenta l’anomenat carrer de la Ferreria Vella, que cal situar prop de la torre de Sant Dionís.

A partir d’un cens de l’any 1718, apareix una població de 122 habitants, d’aleshores la població del municipi de Salt experimentarà un creixement constant, ja que a finals del segle XVIII sobrepassarà els 400 habitants i a principis del segle XIX, concretament en un cens de l’any 1819 pertanyent a l’Arxiu Diocesà de Girona, es comptabilitzen 458 habitants. L’agricultura era l’activitat fonamental de la població saltenca, el marquès Pelai de Camps, l’arribada d’en Pere Ramió, un industrial banyolí amb la intenció ferma i resolutiva d’instal·lar-hi una fàbrica tèxtil aprofitant un salt d’aigua de la sèquia Monar, significà un fort impacte sobre les antigues bases de la comunitat tradicional, la industrialització, comportarà una forta expansió urbana amb la creació del Veïnat o barri de Sant Antoni, que esdevindrà la referència urbana industrial per excel•lència del municipi de Salt. La xarxa de comunicacions també experimentarà canvis importants. L’any 1880 s’obre oficialment la carretera de Girona a Anglès, que en el seu pas per Salt formarà el carrer Major, de tota manera, el succés més transcendent que esdevingué en el camp de les comunicacions fou la inauguració, l’any 1895, del tren d’Olot, que vertebrarà els municipis riberencs del Ter des del Veïnat de Salt fins a Amer, i tot seguit, concretament l’any 1898, el tren comunicarà la ciutat de Girona.

El canvi més transcendental que experimenta Salt es comença a desplegar a partir de la dècada dels seixanta, arran de la saturació urbanística del municipi de Girona, del 7.000 i escaig saltencs de l’any 1960 es converteixen en 11.477 el 1970. Després d’una aferrissada resistència de Salt a integrar-se en aquest projecte, l’any 1974 s’annexiona a Girona mitjançant una sentència del Tribunal Suprem. Més endavant, i a l’assoliment de les institucions democràtiques, el poble de Salt recobrarà la seva independència l’any 1983. A finals del segle XX, Salt ha sofert una altra onada migratòria que ha portat la multiculturalitat a la vila, amb els seus avantatges i els seus inconvenients.