20 d'abril de 2019

 

Aquest Dissabte Sant (dia previ al Diumenge de Resurrecció),  el nostre estimat Girona F.C. encadena un seguit de 5 derrotes consecutives les quals, al parer dels més pessimistes, ens condemnen a la segona divisió de forma irreversible. Sobre les 19:30 arribaven els nostres jugadors a Montilivi amb el cap baix. Enmig de la pluja uns pocs aficionats els intentàvem donar un cop d’alè. Un dia ben fosc, per la climatologia, pel resultat, per les cares dels nostres jugadors i per el futur que molts veuen erràtic i derrotista.

El darrer jugador a marxar ha estat Bounou, qui ha tret ànims d’allà on no n’hi havia, fins i tot per sortir del seu vehicle i fer-se un parell de fotografies amb un parell de vailets que han anat a donar suport a l’equip. És ara més que mai que els nostres jugadors han de saber que estem al seu costat: aficionats i penyistes, des de Girona a La India i Dubai, penyistes veterans i penyes de nova creació, tots a una, amb orgull gironí, estem al costat d’aquest equip, perquè la història que estem vivint des que estem a primera s’ho mereix. Perquè ens va costar molt arribar fins aquí i no abaixarem la guàrdia per remar a favor del nostre estimat Girona i animar fins al darrer alè. L’esperit de superació ha estat present en molts moments de la nostra història:

Recordeu quan havíem de fer donacions voluntàries per pagar la minuta dels àrbitres ?

Recordeu quan havíem de tornar la propera temporada, després del no assoliment de l’ascens en un maleït partit contra el Lugo?

Recodeu quan ens va derrotar el Xerez (2-4) en una temporada en què el Xerez no guanyava ni a les caniques, i que nosaltres érem clars candidats a l’ascens?

Recordeu quan jugàvem a Regional Preferent i a Primera Catalana?

Recordeu tots aquests moments?

Segur que en qualsevol d’aquests instants, hem experimentat sensacions depriments com les que ara potser esteu vivint molts de vosaltres.

Però en totes aquestes ocasions, l’orgull gironí ha emergit i ens ha ajudat a superar les dificultats. En ocasions superar-ho ha costat una temporada, en d’altres ha costat anys. Ara tenim l’oportunitat de superar una nova adversitat, però en aquesta ocasió, ho podem fer en 5 jornades. 5 autèntiques finals, en les quals partim encara amb avantatge respecte als nostres perseguidors. Depenem de nosaltres mateixos, i els jugadors depenen del suport de l’afició.

Des de les penyes, fem una crida a donar suport i aixecar-nos davant les adversitats. És ara què fem falta. Quan es guanya és fàcil animar. Però ara tots som necesaris, tots hem de sumar.

Des de les penyes en general, i des de la Saltenca en particular, ens adrecem als  jugadors del primer equip per tal de donar-los ànims en aquests entrebancs que estem patint tots plegats, per aixecar-nos tots junts, ja que com sabeu, al llarg de la nostra història,sempre que hem caigut, ens hem tornat a aixecar. Si més no, ara per ara n’hi ha que ho tenen pitjor.  Depenem de nosaltres mateixos, i no us deixarem d’animar fins el darrer alè i fins al darrer punt que ens pugui obrir les portes de la primera divisió per al proper any.

Molts ànims als nostres jugadors!

Tots junts ho farem possible!

 

 

Leave a comment.

Your email address will not be published. Required fields are marked*